1. |
Mercè
04:03
|
|
||
|
Fa girar el pany de la porta del pis.
I l'espera al davant la foscor al passadís,
I un gatet negre i blanc que ara es feia el dormit, Miolarà reclamant-la però ella es vol desvestir.
I quin cos l'heu de veure, Malgrat tots els seus anys Es conserva atractiva, més del que es vol pensar, Ja es va cordant la bata, soparà un troç de pa, Amb les restes guardades d'un altre dinar.
S'estira al sofà i acaricia el gatet,
la tele està engegada però ella no la sent,
Es quedarà embovada mirant el no res, Mentre el seu cap tremola viatjant en el temps.
I es diu Oh Mercè, on està aquell futur promès Mercè que s'ha fet els somnis del jovent
i quan fa que no rius Mercè
La despertarà el gat a 3.00 del matí, Ensopega amb la taula de camí cap a un llit, Ara fred, massa gran i a vegades tan buit. Maleirà l’ estrugança del seu mal marit.
Obrirà els ulls de cop com qui es salva d'un tro, I somriurà mig pensant que era tot un mal son, Però al girar-se al coixí anirà recordant,
I una immensa tristesa serà el seu esmorzar
I es diu Oh Mercè, que és el que he pogut fer malament, Mercè, es que no el vaig estimar prou be,
No vaig fer-li els sopars i l'amor,
No he estimat mai cap home en el món,
Però no deixes de ferir-me el cor,
No mereixo envellir en solitud.
Però Mercè un nou dia està a punt de començar.
Trenca el mirall si a qui veus no somriu,
Enfronta l'hivern fent del teu cos estiu.
Mentre ens quedin forces, seguirem pujant riu.
A les portes d'un bany vaig llegir que estem vius.
|
||||
2. |
Foc a Terra
03:06
|
|
||
|
Dins del foc a terra, trobareu fusta cremant,
i pot ser alguna guspira us farà encendre en el cap, que no sou allò que feu i teniu por de fer-vos vells.
Mires el foc a terra i la cendre es va apilant,
i saps que abans eren arbres, que creixien forts i alts,
i ara son branques només i teniu sort de no ser on ells.
Revifa el foc a terra i així escalfaràs les mans,
que la absència de somriures, mica en mica han congelat,
i ara veus com crema la pell quan es fon als teus dits el gel.
Conserva el foc a terra, si pot ser per un instant,
i recorda que tot crema, quan s’asseca (s’esfuma) la humitat . Les flames, faran les nits molt més clares, si esteu fugint.
No hi ha resposta, ningú t’ho pot dir. Si vols travessa la porta.
Peró si t’apagues i no saps seguir, saps que un bon foc sempre escolta. murmura i un tronc es revolta.
I respon així...
La, la, la, la, la ,….
|
||||
3. |
Riu Avall
03:18
|
|
||
|
Vas fugir espantat, com qui, sorprès per uns dimonis,
que havies nat alimentant en 30 anys de matrimoni,
Plens de bronques de silencis, d'aventures, de canalla i bons moments.
Que sovint ja els va enyorant, sobretot quan el fred glaça,
Camí a casa anant amb moto, veu parelles que s'abracen, S'escridassa dins del cascu, com has pogut fer-ho tot tant malament.
Però la vida és un salt d'aigua,
Que rellisca a cada passa,
Si trepitges una roca,
La molsa et podria fer caure ben avall, riu avall.
I has trobat un bon treball, i et truquen per temporades,
Que et permet de tant en tant comprar a mitges un Machallan, I recordes els bons temps, dirigies una empresa,
I ara fas riure als clients quan els puges les maletes.
I els deutes que no has pagat, es cobren amb interessos, I això fa estendre el rovell, que t'impregna tots el ossos, Tristos, lletjos i més vells, anem entrant per la porta,
I ens sentim com presoners d'una vida que no és nostre.
I una parell de cops a l'any, els teus fills et voldran veure,
I quan t'abracin entendràs que el temps passa tan de presa, Tant com per endurir el gest, Tant com per torçar l'esquena, I només queden records que es disfressen de perfectes.
Però no ho vas poder pas preveure I ara et trobes als seixanta,
I tot allò que va ser teu,
Ara està cobert per l'aigua,
Riu avall.
oh oh oh
No hi ha temps de lamentar-se, als pulmons demanen aire, Comença a moure els teus braços, O veuràs arrossegant-te riu avall.
|
||||
4. |
Páramos
03:58
|
|
||
|
O bien nunca me logro explicar o aprovecho el momento, o echo a perder los mejores recuerdos,
a base de explotar mi versión de los hechos.
Y aunque aún no he llegado a mentir, ni está en mi agenda hacerlo, no diré que escogí las palabras al vuelo,
lo que puedes oír, crece en mi ya hace un tiempo.
Entiendo, que si, Lamento,
que suene como si fuera infeliz.
Todos hemos aprendido a andar sin saber si caeremos, los golpes dejan los temores más dentro,
y nos dejan llegar al lugar que encontremos.
Tu llegaste una mano detrás la sonrisa delante, y creaste un hogar en páramos salvajes,
que llegó a perdurar casi a dos huracanes.
Lamento, que si, Y siento,
que suene como si fuera infeliz..
Si todo ha sido fácil para mi.
Nos encanta ladrar y opinar sobre lo que no sabemos, y es que sabe tan bien cuando pienso que acierto Cuando hablas de mi, como sabes que siento.
Entiendo que el mundo actual es un sitio complejo, Jodido y cruel para aquellos ingenuos.
Ya que brillan con luz del que ignora sus miedos.
Entiendo
Lamento
Que suene
Como si fuera profundamente infeliz
Lo siento
|
||||
If you like elsNORTE, you may also like:
The Texan sibling indie-folk duo is back with a new album that is filled with sweeping, cinematic tracks.
go to album
If you have a fondness for expertly wrought roots-rock with sharp lyrics and aching vocals, look no further—“Strangers” is for you.
go to album
Sparkling and knotty indie rock from this Australian group with interlocking guitars and shifting rhythms.
go to album
The Australian singer's debut solo album is filled with creative indie pop tracks.
go to album
Loosely structured around the Pokémon game of the same name, “Fire Red” is hushed and layered indie folk.
go to album
Would the Light Hold Me
by Oceanique
Celtic-inspired instrumentation, delicate harmonies, and reflective lyrics abound on the sisterly indie-folk duo's debut album.
go to album
A new record from Danish outfit SUNDAYS is replete with melodic hooks and punchy vocals.
go to album
